Ruptura infraestructural (Logotomía IV)

(Basat en fets reals)

L'X i la Y es van conèixer a la facultat. L'X feia temps que s'havia fixat en ella però, per degut a la seva timidesa, mai s'havia atrevit a apropar-se a ella ni tant sols dir-li res. Per això el dia que la Y li va demanar uns apunts d'estadística l'X va donar las gràcies a la passa de grip que havia deixat fora de joc a la meitat de la classe.

Aquells apunts van ser l'inici d'un seguit xerrades als passadissos, que després van continuar a la cafeteria i finalment es van concretar en una primera cita. Al cap d'uns mesos es van plantejar anar a viure junts i van començar a buscar un pis de lloguer, preferiblement al barri de la Y.

Després de passar per totes las immobiliàries de la zona, i comprovar que els preus estaven fora del seu abast, van buscar a altres zones de la ciutat. Res. A tota l'àrea metropolitana els lloguers si fa no fa eran similars . Així que al final, van haver de marxar a una població a 40km de la capital on van trobar un pis vell de 60m2 a un preu raonable.

Al principi la convivència no va ser gens fàcil. Ni la Y, ni l'X havien estat mai més d'un cap de setmana fora de la casa dels pares, i la intendència de la llar va esdevenir una font de problemes. Després de moltes discussions al final van arribar a un acord. La cuina i el mercat serian cosa de l'X i la roba i el bany serian cosa de la Y. Per la resta de feines farien torns.

Superada aquesta fase de mútua adaptació tots dos van començar a gaudir de la vida en parella. Però, com acostuma a passar sempre, si alguna cosa pot anar malament, anirà malament. Al començament ni tant sols van ser capaços de veure l'abast del problema i en conseqüència cap dels dos va preveure las conseqüències . La situació es repetia cada cop més freqüentment i van començar a aparèixer els dubtes.

Dia a dia se'ls hi feia més complicat suportar l'ansietat de no saber que passaria al dia següent. La situació es va fer insuportable per moments i va arribar el dia que tots dos es van adonar que no podien continuar així. Es trobaven en una situació insostenible i es van adonar que ja no els hi compensava el fet de viure junts.

La separació no va resultar gens fàcil. La Y no parava de repetir que ella no es mereixia tot el que estava passant. L'X es limitava a dir que hi han coses que per molt que ens hi esforcem no podem fer res per impedir que succeeixin. El que tots dos tenien ben clar es que no hi havia una altra solució. Després de sentir el darrer comunicat de la ministra es van adonar de que si no volien perdre els seus treball per manca de puntualitat no els hi quedava més remei que tornar a viure a la ciutat cadascú a casa dels seus pares.